Sopa de cocodril

Ja fa un mes que els nens i nenes de tot el Maresme han iniciat el curs escolar i molts, sobretot perquè l’organització familiar així o exigeix, fan ús del servei de menjador de l’escola. Amb aquest fet, la majoria de famílies han tornat a la normalitat d’horaris i rutines després de les llargues vacances d’estiu, disbauxa i de festes majors.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya assegura que el 85% de les escoles catalanes ofereixen uns menús suficientment equilibrats i variats per cobrir la demanda d’aquests alumnes com cal, per tal de tenir una alimentació saludable. Però, tot hi això, no podem oblidar que els àpats que es fan a l’escola, durant l’any, representen com a molt el 9% de la totalitat i que un informe del 2012 assegura que el 40% de nens i nenes d’entre 6 i 10 anys tenen sobrepès.

És evident doncs, que els àpats que es fan a casa i el paper actiu dels pares és vital per desenvolupar l’educació alimentària necessària perquè els infants esdevinguin adults amb uns bons hàbits alimentaris i un pes adequat. Crec doncs, que per aconseguir aquest fi, és importantíssim fer participar els nens en l’elaboració dels plats, però fer-ho tot jugant i fent servir la imaginació. D’aquesta manera serà més fàcil la tasca educativa. Així doncs no és el mateix menjar espinacs bullits, que menjar rotllets de pernil dolç rellents d’espinacs fets per ells i dir-los que són els canelons del “Popeye”.

També és interessant l’exemple d’una escola en la que vaig tenir ocasió de treballar, on el públic era majoritàriament d’ètnia gitana, i els nens sempre em demanaven “chicha”. Els dies que hi havia peix em deien “¡0ye! ¿Dónde està la chicha?”, referint-se a la carn i sobretot en forma d’estofats. Aquells nens es tornaven bojos per la carn, però en canvi les verdures no les volien ni veure. Un dia amb la cuinera vam provar de fer crema de carbassó i els vam dir que era “Sopa de cocodrilo”. Aquell dia el menú va ser un èxit.

Així que amb els nens: jocs, imaginació i sobretot un ventall ben ampli d’aliments, al cap i a la fi, quan més aliments provin, menys problemes de salut i socials tindran en el futur.