L’aspartam ens intoxica?

Avui en dia, la indústria alimentària utilitza grans quantitats d’aditius en els seus productes amb fins molt diferents. Evitar oxidacions, allargar la vida útil perquè no s’hi reprodueixin microorganismes patògens, donar-li color, donar-li gust i controlar l’acidesa, entre d’altres. Mirant l’etiqueta de qualsevol aliments veurem aquell munt de codis formats per una “E” i tres números més. Però si n’hi ha algun especialment usat i que és origen de múltiples crítiques, aquest és l’E-951 o dit d’una altra manera, l’aspartam.

Aquesta substància és un edulcorant hipocalòric 200 vegades més dolç que el sucre, però perd la capacitat d’endolcir per sobre els 30ºC. Es va descobrir el 1965 i es va començar a comercialitzar el 1985 per la companyia química Montsanto. Les seves propietats fan que sigui molt utilitzat en productes denominats “light” en comptes d’utilitzar sucre. Així, begudes sense sucre, melmelades sense sucre afegit, làctics edulcorats sense sucre i un munt més de productes d’aquesta índole, solen portar en la seva composició l’E-951.

La rumorologia relaciona l’Aspartam amb problemes de salut tals com sordera, epilèpsia, Esclerosi múltiple, Parkinson, dolor muscular, marejos i altres. Tot i això, la FDA (Food and Drog Administation), després de més de 100 controls en animals, humans, diabètics i persones de risc, han definit la ADI (Acceptable Daily intake) per l’Aspartam en 40 mg/Kg de pes corporal. La ADI s’estableix com la quantitat diària que podem prendre tota la vida sense tenir efectes nocius. Així, una persona de 70Kg podria prendre 2800mg d’Aspartam al dia, o el que és el mateix, 27 litres d’una cola “light”.

Tanmateix, EEUU i UE ha fet estudis per veure el consum mig d’Aspartam de la població a través del menjar i begudes que contenen aquesta substància, i sembla ser de 3mg/Kg de pes corporal i en els casos més exagerats és de 9mg/Kg de pes corporal. Per tant, no arriba ni a una quarta part de la ADI abans esmentada.

Sucre o Aspartam?

No hi ha aliments bons ni dolents, simplement la freqüència necessària.