Hem de deixar de beure llet quan ja no som lactants?

L’altre dia, estava dinant en un restaurant a Blanes i vaig llegir la contra de La Vanguardia que em va agradar molt. Una entrevista a Ángel Gil, que és president de la Societat Espanyola de Nutrició i president de la Federació Iberoamericana de Nutrició. Aquest senyor que és bioquímic, és un estudiós de la llet i n’explicava els seus avantatges. Curiosament, jo estava disfrutant amb una amanida de fruites i formatge.

Per qui no va tenir l’ocasió de llegir-la, afirmava que som l’única espècie de mamífers que bevem llet després de l’alletament a causa d’una mutació genètica des de fa més de 10.000 anys. En un titular una mica entranyable, deia que “la gent més alta és la que ha begut llet de petit, referint-se així a que la llet és un aliment molt complert en minerals com potassi, clor, seleni o vitamines com la A i D i del grup B. També ens aporta proteïnes de gran valor biològic, greix i sucres.

També afirma que els intolerants a la lactosa són molt pocs tot i la moda de no beure llet. Aconsella unes 4 racions de làctics al dia, igual que ho fem els dietistes. Sencera si són  nens/es que creixen i làctics desnatats si són adults que no necessiten tanta energia i volen controlar el pes. Referent als antibiòtics que pot portar la llet, afirma que la normativa europea és molt estricte i que la llet que arriba al consumidor està controlada en aquest aspecte.

Una contra molt encertada en uns moments en que la llet perd adeptes de manera no gaire justificada, essent un aliment de tana qualitat nutritiva i a l’abast de tothom. No és que les begudes vegetals d’avena, soja o arròs siguin més bones o dolentes, al final, no hi ha aliments bons ni dolents, sinó la freqüència necessària.