Dia Mundial de l’Obesitat: quan la salut també és cultura

Avui 4 de març és el Dia Mundial de l’Obesitat.

Un dia que sovint ens porta a parlar de pes, d’índex de massa corporal, de riscos metabòlics o d’estadístiques preocupants. I tot això és important. Però avui, assegut al Paranimf de l’Hospital Clínic de Barcelona, sento que la conversa va més enllà.

Parlem de vida.

Parlem de com volem viure.

De quant volem viure.

I, sobretot, de com podem viure millor.

L’obesitat no és només una qüestió d’alimentació. No és només moviment. No és només força de voluntat. És emoció, és entorn, és estrès crònic, és desigualtat, és solitud.

I aquí és on l’art i la cultura entren en escena.

La cultura crea espais de trobada.
L’art ens permet expressar el que no sabem dir amb paraules.
La música, el teatre, la lectura, la dansa… ens connecten amb nosaltres mateixos i amb els altres.

I aquesta connexió és salut.

Sabem que el benestar psicològic influeix directament en la salut física. Sabem que reduir l’estrès millora la inflamació crònica. Sabem que sentir-nos part d’una comunitat allarga la vida. Llavors, per què encara ens costa integrar la cultura com a part de les estratègies reals de salut pública?

Potser avui, en aquest entorn històric i simbòlic, la reflexió és clara:
No podem abordar l’obesitat només des de la restricció.

Necessitem ampliar la mirada.
Necessitem entorns que cuidin.
Necessitem comunitats que sostinguin.
Necessitem bellesa, sentit i connexió.

Perquè la salut no és només absència de malaltia.
És qualitat de vida.
És dignitat.
És oportunitat.

Avui no m’emporto només dades.

M’emporto la certesa que si volem transformar la salut, hem de transformar també la manera com entenem el benestar.

I això passa, també, per la cultura i l’art.

Moltes gràcies a la Dra. Carmen Cabezas, al Dr. Antoni Trilla, la Dra. Eva Maria Guix al Dr. Joan Escarrabill i a tots els ponents i tertulians que hi han participat.